Les Coves de l’Espluga integren el que avui coneixem com a dues cavitats o coves diferenciades (la Cova de la Vila i la Cova de la Font Major), per bé que en un origen ambdues galeries formaven part d’una única i extensa cavitat que transcorre just pel subsòl de l’actual casc urbà del municipi. Les exploracions espeleològiques realitzades a partir de 1956 han permès recórrer i topografiar fins al moment 3.600 metres de galeries. Això fa que aquesta cova assoleixi l’estàndard internacional de “Gran Cavitat” i que per les seves dimensions esdevingui la setena cova més llarga del món, d’entre totes les cavitats formades en conglomerats. Per bona part d’aquestes galeries, encara transcorre un curs d’aigües subterrànies que aflora a l’exterior per la Font Major, el punt de naixement del riu Francolí.

La presència de la cavitat en aquest indret està en l’origen del propi nom del poble, atès que “Espluga” en llatí vol dir “cova” i, aquest és el nom amb el qual des del segle XI es coneix el municipi. Un fet que sembla indicar que els orígens més remots del poble estarien vinculats a l’ocupació humana de la cavitat. En tot cas, des que la cavitat fou redescoberta, s’han efectuat diverses troballes arqueològiques que certifiquen la presència i freqüentació humana de la cova des del Paleolític.