El conjunt d’evidències arqueològiques més antigues documentades a les Coves de l’Espluga, està integrat per un conjunt de restes faunístiques que inclou dents de rinoceront, hiena, cérvol i cavall, així com diverses cornamentes de cérvol i una peça de quars, que sembla haver estat treballada o fragmentada intencionadament. La situació de la troballa (posició secundària) i l’agrupament dels elements semblen indicar que es tractaria d’un conjunt conformat per acció antròpica. La seva cronologia fa presumir una antiguitat que es podria remuntar entre el plistocè mitjà i superior (començaments de la darrera glaciació) i que ens podria suggerir la freqüentació de l’indret per part de grups humans.
D’altra banda, a les boques de la Cova de la Font Major i de la Cova de la Vila s’han pogut identificar diversos nivells estratigràfics que constaten la presència d’indústria lítica que es poden atribuir al Paleolític superior. Cal tenir present que la cavitat reuneix una sèrie de característiques especials, que permeten plantejar la seva ocupació estacional o periòdica per part de grups nòmades amb l’objectiu d’explotar a fons tots els recursos que els oferia l’entorn.
La descoberta dels gravats paleolítics de les gatoneres de cal Palletes, situa la presència humana en aquestes galeries fa uns 37000 anys. Un santuari paleolític amb representacions figuratives mitjançant la tècnica del gravat que converteix la Cova en un espai de culte i espiritualitat per aquestes primeres comunitats humanes.