Santuari Paleolític

Els gravats van ser localitzats el 30 d’octubre de 2019 per Josep Maria Vergès, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

El santuari consta de representacions figuratives d’animals principalment cavalls, cèrvoles i bous així com símbols abstractes. Pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

La galeria dels gravats no es pot visitar. Aquests es van realitzar sobre capes de llims arenosos molt tous, en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions. La fragilitat del suport fa que es puguin malmetre amb el mínim contacte i és fàcil que passi si no es té molta cura.

Detall del cap d’una cérvola abeurant.

Aquest conjunt d’art rupestre, realitzat exclusivament mitjançant la tècnica del gravat, es composa de més de 300 motius, entre símbols abstractes “signes” i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous. La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al paleolític superior, més concretament al període magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

El santuari consta de representacions figuratives d’animals principalment cavalls, cèrvoles i bous així com símbols abstractes.

Realitzat exclusivament mitjançant la tècnica del gravat, es composa de més d’un centenar de motius

Representació d’un ur, avantpassat dels bovins actuals.

Figura esquemàtica de cèrvid.

Parella de cèrvids d’estil geometritzant.

Conjunt de grafies abstractes entrellaçades.

Es tracta d’una descoberta excepcional ja que és el primer santuari amb art rupestre parietal figuratiu i abstracte del paleolític que es troba a Catalunya. Pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

Representació figurativa d’un cavall en moviment.

Els gravats es realitzaren sobre una capa de llims arenosos força tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cova), en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions. L’escassa consistència del suport fa que es puguin malmetre o, fins i tot, esborrar, amb el mínim contacte, i això, donades les petites dimensions de l’espai on es troben, és fàcil que passi si no es té molta cura. De fet, diverses figures es troben malmeses, i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, abans de la museïtzació de la cova, les ompliren de grafits.

Des de principis del 2020 un equip format per tècnics especialitzats del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, són els encarregats de documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D, per generar un nou discurs museogràfic entorn a aquesta troballa.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.

És el primer santuari amb art rupestre parietal figuratiu i abstracte del paleolític que es troba a Catalunya.

diverses figures es troben malmeses, i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, abans de la museïtzació de la cova, les ompliren de grafits.

Recerca de gravats a les Gatoneres del Palletes.

Procés de documentació de la galeria dels gravats mitjançant un escàner làser 3D, per a l’obtenció d’un model tridimensional de la cavitat.

Representació de dos quadrúpedes solapats, parcialment desapareguda. Els caps s’han esborrat pel contacte de les mans dels visitants amb la paret i per la realització de grafits, mentre que la part de darrera es troba afectada per fenòmens naturals de disgregació de la roca.