En època romana, segurament poc després del canvi d’era, l’entrada de la Cova de la Font Major va quedar tapiada com a conseqüència d’un enderroc i també per l’aportació lenta però constant de sediments traslladats pel curs intermitent d’aigües que deuria circular encara puntualment per aquesta galeria; i que acabaren ocultant l’accés a la cavitat. Durant aquest període el vestíbul de la cova no era més que una baixa galeria que no devia arribar al metre d’alçada. En conseqüència l’empremta que el món romà deixà a la Cova no és molt significatiu. A pocs metres de l’entrada aparegueren peces de ceràmica pertanyents a les darreries del s. III aC i començaments del s. II aC, així com un conjunt de monedes romanes que ens ubiquen al s. I dC.