L’any 1957, tot just oberta l’entrada de la Cova de la Font Major, es documentà un conjunt d’objectes de bronze format per un total de sis peces: un punyal, una destral de vorells, una espasa de petites dimensions, fragments de fulles d’arma i dues agulles de cap pla finament treballades. Cal destacar la singularitat de les agulles, que troben la major part dels seus paral·lels a la Savoia i el Jura francesos possiblement de procedencia forània (França), en contextos datables als segles IX-VIII aC. La presència agrupada d’aquest conjunt d’elements i la seva deposició intencional en un petit espai situat a només 50 metres de l’entrada de la cova de la Font Major, ens indica molt probablement l’existència d’un dipòsit de caràcter votiu o ritual, que es pot interpretar a mode de cenotafi o ofrena postmortem.