El Neolític

L’ocupació neolítica de la Cova de la Font Major s’integra dins del conjunt de jaciments que ens indiquen l’existència dels primers assentaments permanents coneguts a l’àrea del curs alt del Francolí. En aquest sentit, el reestudi dels materials ceràmics i dels fragments lítics dipositats al Museu Salvador Vilaseca de Reus (Miró 1995), així com la publicació d’algunes dades documentades amb posterioritat (Carreras 2002), ens parlen d’un jaciment que permet afrontar una revisió a fons del neolític antic cardial a la Catalunya meridional i que ha lliurat un autèntic conjunt de referència.

En aquest sentit, cal destacar també les noves intervencions efectuades l’any 2011 per part de l’Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), que han permès documentar un dels nivells arqueològics corresponents al neolític antic en cova més importants de Catalunya. Aquests treballs arqueològics foren motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia i han permès registrar un nivell amb abundants materials arqueològics, que integra indústria lítica (alguna d’ella feta mitjançant la tècnica del polit, com destrals), restes de fauna, indústria en os i ceràmica. En aquest sentit, la presència de fragments de ceràmica cardial (decorats amb aplicacions d’un tipus de petxina anomenada Cardium edule), així com la troballa d’altres tipus decoratius, permet inferir l’existència d’ocupacions humanes a la cavitat durant el neolític antic, fa entre 6.000 i 7.000 anys.

Tot plegat, ens indica que pels volts del 4.600 aC, la cova fou ocupada per unes primeres comunitats sedentàries, que tot just havien iniciat en el conreu de la terra i la domesticació d’alguns animals. Els conreus que predominaven en aquest moment eren els cereals (blat i ordi) i les lleguminoses (llenties i pèsols), l’explotació dels quals podem relacionar amb la presència de les fulles de sílex documentades a la pròpia cova de la Font Major, orientades a la producció de petites làmines utilitzades com a peces o dents de falç.