280 motius gr\u00e0fics, entre els quals destaquen 55 representacions d\u2019animals<\/strong>, una concentraci\u00f3 excepcional que situa la cavitat com el tercer conjunt d\u2019art parietal paleol\u00edtic m\u00e9s important de la fa\u00e7ana mediterr\u00e0nia de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica pel nombre de figures animals, nom\u00e9s per darrere de les coves d\u2019Ardales i La Pileta, a Andalusia.<\/p>\nLa magnitud del conjunt \u00e9s especialment significativa si es t\u00e9 en compte que, abans de la descoberta del 2019, a Catalunya nom\u00e9s es coneixien dues representacions en cova atribu\u00efdes al paleol\u00edtic, una de les quals d\u2019origen encara incert. La Font Major transforma aquest panorama i aporta noves evid\u00e8ncies sobre la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica de l\u2019art paleol\u00edtic i la diversitat de les tradicions gr\u00e0fiques desenvolupades a la Mediterr\u00e0nia occidental.<\/p>\n
\u201cFins ara, l\u2019art rupestre paleol\u00edtic identificat al nord-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica era molt esc\u00e0s en comparaci\u00f3 amb l\u2019abundant registre de la regi\u00f3 francocant\u00e0brica\u201d, explica Josep Maria Verg\u00e8s, investigador de l\u2019IPHES-CERCA i coautor de l\u2019estudi. Aquesta aparent abs\u00e8ncia, assenyalen els investigadors, podria estar relacionada no nom\u00e9s amb la distribuci\u00f3 real de les manifestacions art\u00edstiques prehist\u00f2riques, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb les dificultats per identificar-les i conservar-les.<\/p>\n
Una tradici\u00f3 art\u00edstica mediterr\u00e0nia amb identitat pr\u00f2pia<\/strong><\/p>\nUna de les principals aportacions de la investigaci\u00f3 \u00e9s que permet aprofundir en el coneixement de les expressions art\u00edstiques de les poblacions paleol\u00edtiques de la Mediterr\u00e0nia occidental. L\u2019an\u00e0lisi de les formes, els temes representats i les caracter\u00edstiques dels gravats identifica particularitats que contribueixen a definir una tradici\u00f3 gr\u00e0fica mediterr\u00e0nia diferenciada de les grans manifestacions art\u00edstiques de la regi\u00f3 francocant\u00e0brica.<\/p>\n
\u201cContr\u00e0riament al que es pensava, el nord-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica conserva jaciments d\u2019art rupestre paleol\u00edtic de primer ordre\u201d, destaca M\u00edriam Salas-Alt\u00e8s, investigadora de l\u2019IPHES-CERCA i la URV. \u201cL\u2019art mediterrani de l\u2019Europa occidental s\u2019enriqueix ara amb un conjunt que ens permet caracteritzar millor una tradici\u00f3 gr\u00e0fica amb identitat pr\u00f2pia, diferenciada de la francocant\u00e0brica\u201d.<\/p>\n
Les xifres ajuden a entendre l\u2019excepcionalitat de la Font Major. A la fa\u00e7ana mediterr\u00e0nia ib\u00e8rica, aproximadament el 75% dels conjunts d\u2019art parietal paleol\u00edtic coneguts contenen un m\u00e0xim de cinc representacions animals, mentre que m\u00e9s del 90% no superen les vint. Amb 55 figures zoomorfes, la cavitat de l\u2019Espluga de Francol\u00ed se situa molt per sobre d\u2019aquests valors.<\/p>\n
Cavalls, c\u00e9rvols i un os excepcional<\/strong><\/p>\nEls gravats es concentren a les Gatoneres de Cal Palletes, un sector de galeries situat a uns 250 metres de l\u2019entrada actual de la cova. Les representacions es van realitzar principalment mitjan\u00e7ant incisions sobre les parets i sostres de la cova, especialment en les zones m\u00e9s toves i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s fr\u00e0gils. Per estudiar-les sense malmetre les superf\u00edcies, l\u2019equip investigador ha recorregut a t\u00e8cniques de documentaci\u00f3 digital i models tridimensionals d\u2019alta resoluci\u00f3, que permeten analitzar amb detall les caracter\u00edstiques dels gravats.<\/p>\n
Entre les figures identificades hi ha cavalls, c\u00e9rvols, b\u00f2vids i caprins. Destaca especialment la representaci\u00f3 d\u2019un os, un animal poc habitual en l\u2019art paleol\u00edtic, dibuixat amb les orelles en perspectiva frontal i la boca lleugerament oberta.<\/p>\n
El conjunt inclou tamb\u00e9 nombrosos motius no figuratius, com agrupacions de l\u00ednies paral\u00b7leles, formes geom\u00e8triques i altres composicions de dif\u00edcil interpretaci\u00f3. En alguns casos, els artistes prehist\u00f2rics podrien haver integrat les esquerdes, els relleus i les irregularitats naturals de les parets en les seves representacions.<\/p>\n
La cronologia \u00e9s un altre dels aspectes rellevants de l\u2019estudi. Les evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques documentades a l\u2019interior de la cavitat indiquen episodis de pres\u00e8ncia humana entre fa aproximadament 41.000 i 26.000 anys. Tot i que encara no es disposa de datacions directes dels gravats, les seves caracter\u00edstiques estil\u00edstiques i el context arqueol\u00f2gic suggereixen que una part important de les representacions podria correspondre a fases anteriors al Magdaleni\u00e0, per\u00edode\u00a0que s’inicia fa uns 19.000 anys.<\/p>\n
Aquesta possible antiguitat refor\u00e7a l\u2019inter\u00e8s de la Font Major per estudiar les expressions simb\u00f2liques de les poblacions humanes del paleol\u00edtic superior a la Mediterr\u00e0nia occidental.<\/p>\n
De la descoberta del 2019 a una nova interpretaci\u00f3 de l\u2019art paleol\u00edtic<\/strong><\/p>\nEls gravats de la Cova de la Font Major es van descobrir el 30 d\u2019octubre de 2019, durant una campanya arqueol\u00f2gica de l\u2019IPHES-CERCA. La troballa, que va tenir una extraordin\u00e0ria repercussi\u00f3 medi\u00e0tica, es va produir pocs dies despr\u00e9s de la riuada del Francol\u00ed, que havia afectat greument l\u2019Espluga de Francol\u00ed i altres poblacions de la comarca.<\/p>\n
La descoberta va resultar especialment sorprenent perqu\u00e8 les representacions es trobaven en un sector de la cavitat que havia estat freq\u00fcentat durant d\u00e8cades i que fins i tot havia format part d\u2019un recorregut tur\u00edstic. A m\u00e9s, les caracter\u00edstiques de les parets, formades principalment per conglomerats irregulars, havien fet pensar que la cavitat no reunia les condicions adequades per contenir art paleol\u00edtic.<\/p>\n
Des de la reobertura de l\u2019acc\u00e9s principal de la cova, l\u2019any 1957, milers de persones havien passat davant d\u2019aquelles parets sense recon\u00e8ixer l\u2019origen paleol\u00edtic dels gravats. Alguns visitants hi havien inscrit noms, dates i altres grafits moderns que se superposaven a les representacions prehist\u00f2riques.<\/p>\n
Set anys despr\u00e9s d\u2019aquella descoberta, la publicaci\u00f3 de l\u2019estudi a\u00a0Antiquity<\/em>\u00a0permet anar m\u00e9s enll\u00e0 de la troballa inicial i comprendre millor la dimensi\u00f3 arqueol\u00f2gica, art\u00edstica i hist\u00f2rica d\u2019aquest conjunt excepcional.<\/p>\nEls resultats tamb\u00e9 plantegen noves preguntes sobre la distribuci\u00f3 de l\u2019art paleol\u00edtic a Europa. Si un conjunt d\u2019aquesta magnitud va passar desapercebut durant d\u00e8cades en una cova intensament visitada, altres manifestacions art\u00edstiques podrien continuar sense identificar-se en cavitats ja conegudes.<\/p>\n
La Font Major es consolida aix\u00ed com un jaciment de refer\u00e8ncia per estudiar la diversitat de les expressions art\u00edstiques del paleol\u00edtic europeu. Al mateix temps, l\u2019excepcional fragilitat dels gravats posa de manifest la import\u00e0ncia de continuar investigant i preservant un patrimoni que encara pot aportar noves dades sobre les poblacions prehist\u00f2riques de la Mediterr\u00e0nia occidental.<\/p>\n
Refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica<\/strong><\/p>\nVerg\u00e8s Bosch, J. M. & Salas-Alt\u00e8s, M. (2026).\u00a0Filling gaps: the Palaeolithic rock art of the Cova de la Font Major on the north-east Iberian Peninsula<\/em>.\u00a0Antiquity. DOI: 10.15184\/aqy.2026.10447<\/a><\/strong><\/p>\nFinan\u00e7ament<\/strong><\/p>\nLa recerca a la Cova de la Font Major compta amb el finan\u00e7ament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a trav\u00e9s del projecte CLT009\/22\/00024; de l\u2019Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d\u2019Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (SGR2021-01239 i 2021 SGR 01237); de la Universitat Rovira i Virgili (2023PFR-URV-01239), i de l\u2019Ajuntament de l\u2019Espluga de Francol\u00ed. L\u2019IPHES-CERCA ha rebut suport financer a trav\u00e9s del programa \u00abMar\u00eda de Maeztu\u00bb per a unitats d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia (CEX2024-01485-M\/finan\u00e7at per MICIU\/AEI\/10.13039\/501100011033). La recerca de MSA compta amb el suport d\u2019un ajut predoctoral de Formaci\u00f3n de Profesorado Universitario (FPU) del Ministerio de Ciencia, Innovaci\u00f3n y Universidades (FPU21\/02177).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Durant d\u00e8cades, el mapa de l\u2019art paleol\u00edtic europeu ha estat dominat pels grans conjunts de coves decorades de la regi\u00f3 francocant\u00e0brica, mentre que territoris com Catalunya semblaven haver tingut un paper secundari en les primeres manifestacions art\u00edstiques de les poblacions humanes. Una investigaci\u00f3 de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Paleoecologia Humana i Evoluci\u00f3 Social (IPHES-CERCA) i la […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":3566,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3565","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3565","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3565"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3565\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3571,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3565\/revisions\/3571"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3565"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3565"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/covesdelespluga.info\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3565"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}